Sovint, quan els nostres fills, filles o fillis arriben a l'etapa de l'adolescència, ens envaeix una sensació de desconcert, de por, d'inquietud i de dubtes. Passem de ser els seus referents principals a ser agents educatius amb un paper aparentment secundari en les seves vides i veiem com comencen a necessitar molta més autonomia i intimitat. Pot ser que ens sentim perdudes i que no entenguem les maneres que tenen de relacionar-se, perquè són molt diferents a les que teníem nosaltres. P...